VISIONS MIGRATÒRIES. EL DEBAT CULTURAL
Ximo Garcia Roca (Sociòleg i teòleg)
Coexisteixen, en l'actualitat. tres marcs cognitius i afectius per a comprendre les migracions; una perspectiva està preocupada per la funció social de les migracions i es pregunta per a què serveixen les migracions; una segona perspectiva està preocupada per la situació d'empobrits i vulnerables, i es pregunta que podem fer per ells; i una tercera visió oberta a la mobilitat social que porta un món únic i interconnectat , i proposa trobar-se, escoltar-se i cooperar.
El marc funcional
El primer marc es pregunta per a què serveixen les migracions; per a uns serveixen per a enfortir l'estat de benestar, per a cobrir els llocs de treball que no volen els nacionals, per a salvar la bretxa demogràfica per la falta de naixements, per a sostindre les pensions.
Per a uns altres, per contra, les migracions fan insostenible l'estat de benestar perquè són els majors beneficiaris dels serveis públics; lleven treball als nacionals que queden sense ocupació; són massa als jardins, a les escoles , als hospitals.
Els Informes FOESSA que anualment publiquen institucions molt acrediteu, entre altres Caritas nacional, mostren amb dades que ni són massa , ni lleven el treball, ni acaparen les ajudes socials , ni col·lapsen la sanitat o les escoles, ni venen a delinquir, ni augmenten els crims masclistes.
L'anàlisi funcional tendeix a convertir a les persones immigrants en recursos, productes i instruments per a mantindre els béns socials aconseguits als països d'acolliment , i per a aconseguir el desenvolupament econòmic dels seus països mitjançant les remeses i alleujament de la conflictivitat.
El marc assistencial
El segon marc identifica les migracions com la pobresa i vulnerabilitat I proposa aplicar les mesures, recursos i comportaments acreditats en la lluita contra la pobresa. I d'aquesta manera s'obrin departaments d'ajuda especia a les desplaçats, organitzacions de suport als desposseïts, i institucions de primers auxilis i mesures d'emergència. E representa a les persones immigrants com a éssers carenats: no tenen papers ni documents, no tenen treball, no entenen l'idioma, no comparteixen els costums. Ho denunciava Galeano en “El libro de los abrazos”: ”: “no son, aunque sean/ que no hablan idiomas, sino dialectos/ que no profesan religiones, sino supersticiones, / que no hacen arte sino artesanía/ que no practican cultura, sino folclore/ que no son seres humanos, sino recursos humanos”.
En identificar a les persones immigrants amb les seues mancances s'ignora, amb freqüència, que són portadors de capacitats: pensen, parlen, estimen, treballen, imaginen, esperen, somies, i que porten cultures, estils de vida, creences i il·lusions que necessitem tots per a viure humanament. Front esta reducció de la persona migrant a les seues mancances, l'equatorià Walter em deia en preguntar-li si era immigrant: “Soc molt més que immigrant, soc també productor, consumidor, amant, col·laborat i soci del equip del meu poble.
El marc assistencial pot ser vàlid en l'1% de les situacions migratòries però perverteix la perspectiva general. És suficient acostar-se a les persones immigrants i descobrir que no busquen ajuda sinó treball, que no necessiten auxili sinó ser reconeguts com a ciutadans actius i iguals.
El marc cooperatiu
Una tercera visió sosté que les migracions són processos estructurals que des de l'origen de la humanitat ha sigut el creador dels pobles. Tots vam nàixer de moviments migratoris, d'encreuaments de sangs i de cultures, tots som mestissos. Les guerres, les fams, els canvis climàtics i el capitalisme potencien actualment el desplaçament d'uns 240 Milions de migrants en el món. Com suggereix la vinyeta del ROTO: una veu que sorgeix des d'una pastera diu “ “No podíamos esperar a que la deriva de los continentes nos acercase a Europa”. Els fluxos migratoris mostren que les fronteres ja no funcionen per a allò que van nàixer: produir la identitat i protegir els ciutadans.
En el marc cooperatiu no importen si serveixen o no serveixen, ni es tenen capacitats o no, és prou cooperar entre persones i reconéixer-se la mútua dignitat, que ningú pot concedir sinó només reconéixer. De manera que no arriben 400 subsaharians sinó persones amb nom, dignitat, biografies i existències concretes disposades a col·laborar.
Si el marc funcional necessita Informes seriosos que desmentisquen les dades falses, si el marc assistencial requereix institucions i associacions d'ajuda, el marc cooperatiu necessita trobar-se, escoltar-se, abraçar-se com a camí per al reconeixement polític dels drets de ciutadania. És l'objectiu del Fòrum Cristianisme 2023-2024.