El Fòrum Cristianisme proposa tancar els CIES i dóna suport a la regularització extraordinària de persones migrades

La teòloga Teresa Forcades demana que els “deures cap a l’ésser humà” siguen la base de la política

VALÈNCIA. 15/04/24. Prop de 200 persones han participat aquest cap de setmana en una nova edició del Fòrum Cristianisme Ara i Ací que s’ha celebrat a València. Amb aquesta trobada es tanca el cicle d’activitats que duran tot el curs, des d’octubre fins ara, s’ha desenvolupat al voltant de la ‘Visió cristiana de les migracions’.

El Fòrum Cristianisme s’ha oberta amb una lectura dramatitzada de l’obra de Manolo Molins ‘Les veus de la frontera’, una història que ens apropa a situacions reals que estan donant-se en l’actualitat a un costat i altre de les tanques que separen la gent que vol arribar al primer món i les fronteres ben armades i protegides pels països més desenvolupats.

Seguidament Teresa Forcades, teòloga, metgessa i monja benedictina ha protagonitzat la conferència central de la jornada amb el títol: ‘Èxode, exilis i alliberament’. A la seua intervenció Teresa Forcades ha denunciat les polítiques migratòries que apliquen els països més poderosos i que fomenten la precarietat i l’explotació de les persones amb un increment de la mà d’obra barata. “El rostre de l’altre és un imperatiu ètic per a nosaltres”, ha declarat Forcades qui ha fet una defensa de la dignitat humana a través dels deures legítims “que defineixen la nostra humanitat. Els deures cap a l’ésser humà haurien de ser la base per a la vida política”. I en aquest sentit Teresa Forcades ha reivindicat “el respecte a la pròpia dignitat i a la dels altres”, fonamentant-ho en la regla d’or: “no faces res que no vullgues que et facen i fes el que t’agradaria que et feren”.

L’assemblea del Fòrum Cristianisme Ara i Ací, a més, ha aprovat un requeriment adreçat als poders polítics així com un missatge final que és la conclusió de totes les activitats realitzades al llarg dels últims mesos on, sobretot, s’ha donat veu a especialistes i s’ha escoltat l’opinió dels propis migrats. D’aquesta reflexió s’han conclòs els següents punts del MANIFEST FINAL: 

-Hem de tindre una nova mirada sobre la migració, ja que  Les persones que es veuen forçades a emigrar ho fan a causa de les desigualtats i pobreses, de guerres i violències, d'espoliació i depredació dels recursos naturals en els seus països d’origen i simplement busquen poder viure amb dignitat.

-Hem de reconèixer que les persones migradess són un bé per a nosaltres perquè contribueixen decididament a la creació d'un món únic i interconnectat, plural i intercultural, al creixement material, cultural i espiritual, al desenvolupament socioeconòmic i convivencial.

- Moltes de les persones migrats, en arribar als nostres països pateixen una situació de desprotecció com a “irregulars”, fet que comporta explotació laboral, invisibilitat enfront de les institucions, treball en l'economia submergida i l’exclusió de serveis públics essencials

-Encoratgem el paper i la contribució que fan les associacions de la nostra terra que treballen en l'acolliment, acompanyament, inclusió i defensa de les persones migrats i aquelles que participen en el salvament i rescat, de conformitat amb el dret de la mar. Felicitem les institucions públiques, les organitzacions sindicals i polítiques, les associacions socials i culturals que acullen indistintament persones migrats, en situació regular o irregular atès que cap persona és il·legal i que lluiten contra el racisme, la discriminació i el sofriment. 

I davant això, denunciem: 

-Els discursos que assenyalen els migrats “com a invasors o ciutadans de segona” i que inoculen en el cos social la indiferència, la por o l’odi cap a aquest col·lectiu.

-Les lleis nacionals d'estrangeria, el Pacte Europeu sobre Migració i Asil, així com el fet que les mesures autonòmiques i municipals siguen cada vegada més restrictives cap a les persones emigrades, la qual cosa els produeix sofriment manifest i evitable i una cultura hostil.

I proposem:

-El tancament dels CIES (Centre d’Internament d’Estrangers) per no garantir els drets humans dels interns i provocar-los un sofriment inútil.

-Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular que s’ha admès a tràmit al Congrés dels Diputats i que demana una regularització extraordinària per a persones estrangeres que viuen i treballen a Espanya, estimades entorn de 450.000, de les quals una tercera part serien menors d'edat, a fi de garantir els drets laborals en condicions d'igualtat, i eliminar les situacions d'abús i explotació.

-L’agilització dels tràmits per a regularitzar les persones que viuen i treballen, que es puga demanar asil en ambaixades en països on la gent es veu impulsada a emigrar.