PASQUA D'HUMANITAT
Ximo Garcia Roca (Sociòleg i teòleg)
El Fòrum 2023-2024 ha tingut en la Pasqua el fil conductor: ens va convocar sota el lema “Déu va sentir el clam del seu poble” i després d’escoltar les persones migrades i desxifrar els seus desitjos profunds celebrarem el dia 13 d’abril les migracions com els Èxodes i Exilis del nostre temps. El desplaçament dels pobles és hui l’experiència social, política i cultural que transforma la Pasqua cristiana en la Pasqua de la humanitat, que conjunta l’eixida d’una situació opressora amb l’arribada a una terra que es promet acollidora i fructífera per a totes.
A la llum de la Pasqua es transforma la nostra manera de relacionar-nos amb l’espai, amb el temps, amb les persones i amb l’esperança. Qüestiona l’espai humà, i converteix les fronteres en llocs de trànsit cap a un món únic i fraternal que Déu desitja com a pàtria d’acolliment, protecció i inclusió, encara que nosaltres sovint les convertim en llocs d’ansietat, precarietat i distòpies.
Modifica l’experiència del temps que busca un futur perfecte per a les persones i les seues famílies i amb freqüència es queda sense present i sense futur; viure el temps a la llum de la Pasqua és convertir-li en un temps d’oportunitats i de creativitat com hem vist en les experiències que hem compartit en el Fòrum.
La Pasqua modifica, així mateix, la relació amb les persones que deixen d’identificar-se pel lloc d'on venen i per l’idioma que parlen, per a convertir-se en pròximes i pròxims; no importa d'on venen sinó cap a on volem anar; més enllà de l’odi i de la por estableixen relacions de col·laboració.
Transforma la manera de relacionar-nos amb l’esperança, ja que si caminem en la mateixa barca, hi haurà un futur compartit per a totes, o no hi haurà esperança per a ningú. La Pasqua de Déu no té fronteres sinó que l’esperança és una energia de passatge, una crida a trobar-se amb les persones migrades de carn i os, amb altres fes, altres estils de vida, altres expectatives.
La Pasqua d’humanitat en la societat migratòria està naixent en la intempèrie, naixent i morint al mateix temps. Les persones migrades són hui el sacramental de la nova esperança en la qual conviuen la derrota de les apàtrides, -sense llar, sense drets, desplaçats, i irregulars- i la causa indestructible del naixement d’un món únic, interconnectat i fraternal.