Marciano Vidal en el Fòrum Cristianisme Ara i Ací. El Papa Francesc ha consolidat el paradigma de renovació de la moral catòlica iniciat en el Concili Vaticà II"

Francesc Aracil (Grup Cristià del Dissabte)

El Fòrum Cristianisme Ara i Ací ha començat les seues converses, dedicades durant el present curs al tema "Com viure la fe en l'era del TikTok". La primera xerrada la va fer el teòleg moralista Marciano Vidal el passat 23 d'octubre al Centre Arrupe de València i versava sobre "Transformacions actuals de la moral. Patologies de la moral cristiana".

De bon principi, Vidal va explicar que la seua intervenció se centraria en el bloc de les transformacions contemporànies de la moral cristiana i deixava l'altre contingut de l'enunciat per a les següents ponències previstes. De manera directa i diàfana, Vidal va exposar al públic assistent els tres paradigmes que, al seu judici, expliquen l'actual procés de renovació moral en l'Església.

Un primer paradigma és el que correspon al Concili Vaticà II, que planteja la necessitat d'una renovació en la moral catòlica. Enfront de la moral casuística que s'havia usat en l'Església des del segle XVI, en l'elaboració de la qual els jesuïtes varen tindre un paper important, la declaració conciliar Gaudium et Spes deia que "cal analitzar el problemes actuals a la llum de l'Evangeli i de l'experiència humana". En diversos punts del document conciliar hi ha detalls que ens aproximen a plantejament morals nous.

Cal dir que en alguns moments de l'etapa postconciliar hi ha hagut una pausa o una revisió, o fins i tot una negació, a qualsevol intent de renovació moral, cosa que va fer passar moments durs a molts teòlegs del ram.

El segon paradigma és de la consolidació de la renovació de la moral demanada pel Concili Vaticà II ve de la mà del pontificat de Francesc, que ha assentat noves fites en termes de moral fonamental. El documents magistrals de Francesc exposen punts claus d'aquest paradigma conciliar, que ell no solament ha mantingut, sinó que també ha ampliat. De fet, ja en la seua exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, i amb relació al diàleg interreligiós, parla de la jerarquia de les veritats, i diu que no totes les veritats dogmàtiques cristianes tenen el mateix valor, i això ho aplica també per a les veritats morals. Francesc ha donat importància al que és el del juí de discerniment i ha introduït la categoria del discerniment com una anàlisi dels continguts de les afirmacions morals. I aporta ítems nous, més concrets, com és la idea de la "casa comuna", que implica la necessitat d'una visió ecològica del món, exposada en l'encíclica Laudato si' amb una fonamentació científica, amb propostes de caràcter teològic fonamental i propostes de caràcter ètic. En el mateix document, per exemple, parla del pecat de les estructures i afirma que, respecte al manament de "no matar" perquè que hi ha una economia que mata: si és una economia purament financera, és una economia que mata. Aquesta renovació del paradigma moral es fa manifest també en el text d'Amoris Laetitia, per exemple en el punt que afirma que, si una parella de catòlics divorciats s'han tornat a casar civilment, que pensen en consciència si poden o no poden combregar, etc. O en Fratelli Tutti es rebutja la idea de guerra justa, idea que ja s'havia avançat amb Joan XXIII, però Francesc aporta aquesta afirmació tallant que tota guerra és immoral. Un altre tema, que el Catecisme no s'havia atrevit a abordar, era el de la pena de mort, que el pontífex actual ha declarat inacceptable moralment. I així altres nous temes morals.

El tercer paradigma correspon al moment actual en el qual la reflexió moral s'ha d'obrir a nous reptes i en la que han d'abordar unes tasques que, segons Vidal, es plantegen a tres nivells, o escales: a llarg terme, a mitjà terme, i a curt terme.

- Tasques a llarg terme o a gran escala. La reflexió moral ha de complir amb tres condicions: ha de ser paritària (és a dir, no feta exclusivament per varons, i varons cèlibes, tal com es va fer en l'etapa casuística, sinó feta des de la paritat de varó i de dona). Ha de ser situacional (feta des de la situació concreta en què es viu, i plantejada per a tots els àmbits de la realitat). I ha de ser alliberadora (que no es dedique a imposar càrregues, com diu el capítol 23 de Mateu, sinó una moral d'alliberament, i en alguns àmbits, dit en llenguatge de hui, una moral descolonitzadora, que no repetisca el que diu el colonitzador, que servisca per a qualsevol país i no que mantinga les situacions encara vigents de colonialisme cultural, lingüístic, econòmic, de mitjans econòmics).

- Tasques a escala mitjana, que Vidal exposa en dos grups. Un primer grup està format per aquells problemes importants de la convivència humana que s'han d'abordar a escala planetària: la pau, el desenvolupament, els drets i l'ecologia. I un segon grup constituït per problemes que provenen de la ciència i de la tècnica. Les noves realitats cientificotècniques ens suposen un repte, com és la realitat de la intel·ligència artificial. Segon Vidal, el Vaticà és l'entitat que més n'ha avançat en aquesta qüestió, ja que ha creat un front de treball d'experts internacionals per tal d'abordar les qüestions que se'n deriven i el Papa va publicat un document rigorós i de referència, a nivell mundial en aquesta matèria, en la darrera jornada internacional celebrada fa uns mesos a Itàlia.

- Tasques a curt terme o a immediata escala, més reduïda i aproximada al temps actual. Cal abordar una nova manera d'abordar les relacions humanes i s'ha d'acceptar la diversitat sexual en l'Església, no la homogeneïtat, això vol dir acceptar que hi ha una condició sexual, l'homosexual, que no és una conditio viciada, com s'ha anat afirmant, sinó que és una condició donada, i volguda per Déu, i per tant ha de ser acceptada en l'Església. Les parelles homosexuals han de ser acceptades i beneïdes, igual que ja fa la societat civil. Temes de caràcter moral que varen eixir en la sessió primera del Sínode. El Camí Sinodal alemany va publicar un document, aprovat per la majoria dels que votaren, on diu que cal plantejar les relacions humanes en termes gratificants.

L'altra tasca a nivell immediata és solament insinuada per Vidal i és la necessitat d'interpretar d'una nova manera la sexualitat, i en concret la sexualitat i el gènere. El gènere és una categoria, i no una ideologia. Cal integrar-lo en la comunitat cristiana. Hi ha esglésies cristianes que ja han donat passes accepten i l'Església catòlica no pot anar a remolc d'altres esglésies.

Acabada l’exposició de Vidal, hi hagué diverses intervencions de persones assistents. Una d’elles va manifestar el poc nivell moral que demostren moltes persones públiques i càrrecs polítics en Espanya, que s’identifiquen com a creients i cristianes, en referència al fer de la immigració, Vidal es manifesta d’acord amb l’afirmació i parla de tres pecats que clamen al cel: la sang d'Abel; el de Sodoma i Gomorra, que interpretat correctament significa la no acceptació dels immigrants; i la negació del salari just.

Una intervinent parla de l'esperança en la utilitat i les conclusions del Sínode. Vidal es manifesta positiu respecte del Sínode, simplement pel fet que s'haja celebrat, i espera que s'avance en temes com l'ordenació sacerdotal de les dones, que és una realitat que s'acabarà imposant, si no amb el Sínode, en un futur més o menys pròxim.

Una pregunta del públic planteja el problema d'un nou paradigma de moral situacional, quan les situacions són diferents en diferents llocs, i es planteja una moral que no és acceptada, com passa amb els africans que no accepten l'homosexualitat, quan en altres llocs del món no és una qüestió problemàtica. Segons Vidal no es pot plantejar la moral catòlica de manera homogènia per a tot el món, com s’ha fet durant segles.

S'ha de fer teologia inculturada per a cada grup i cultura humana, cosa que té també un perill i és la seua diversificació excessiva, perill igual al de la unificació excessiva. Vidal diu que no s'ha de perdre el plantejament de la catolicitat, però s'ha de mantenir el fet de la inculturació. Per exemple en algunes esglésies africanes han decidit no fer benediccions de parelles homosexuals, cosa acceptada pel Vaticà, mentre que en Alemanya o en altres llocs d'Europa és una pràctica des de fa temps: s'ha de donar un respecte mutu entre catòlics, s'ha donat una norma general amb alguna excepció o pacte en altres llocs.

Una darrera intervenció va interrogar sobre la validesa del terme “ideologia de gènere” quan apareix en els textos dels bisbes i del papa. Vidal respon que és una terme que correspon a una situació hui molt ampla i amb molts matisos i per a analitzar-lo caldria fer un recorregut diacrònic, des de la seua aparició en un document de la Conferencia Mundial sobre la Dona, celebrada en Pekin en 1995. Diu que parlar de gènere és parlar d'ideologia (que es podria entendre en el sentit marxista: fer una visió invertida de la realitat per a transformar-la segons uns determinats interessos). El gènere, podent ser ideològic, i de fet ho és moltes vegades, no és una ideologia, és una dada de la realitat. Es pot ideologitzar el gènere, com es pot ideologitzar qualsevol dada de la realitat, però s’ha d’entendre com un concepte d'anàlisi sociològic. De fet, en el darrer document del Dicasteri de la Doctrina de la Fe (ja no Congregació, que suposava un plus de magisteri eclesial, respecte als altres organismes vaticans), ja no parla d'"ideologia de gènere" sinó de "categoria de gènere".