"Així i tot... esperança" expressa una actitud fonamentalment evangèlica davant els reptes del món contemporani: crisi climàtica, desigualtats socials, guerres, migracions forçades, decadència institucional i desesperança col·lectiva.

1. "Així i tot..." – el reconeixement del dolor i la complexitat

Cristianisme que no fuig del món ni es refugia en una espiritualitat desconnectada. Mira de cara la realitat, amb totes les seues ferides:

• Malgrat la violència: de les guerres a l’opressió estructural.

• Malgrat la indiferència: envers els pobres, migrants, la natura, les minories.

• Malgrat la corrupció de moltes estructures religioses i polítiques.

• Malgrat el silenci de Déu que a vegades sembla pesar enmig del patiment.

Una espiritualitat encarnada, a l’estil de Jesús, que no va evitar el conflicte, sinó que es va situar al costat dels exclosos i va denunciar la hipocresia del poder.

2. "...esperança" – la fe activa que transforma

Però la frase no acaba en el "així i tot", sinó que afirma amb força: esperança. I no una esperança passiva o ingènua, sinó una:

• Esperança arrelada en la resurrecció: que creu que la vida venç la mort, que el Regne de Déu germina fins i tot en terres seques.

• Esperança que actua, que es compromet amb la justícia, que construeix alternatives.

• Esperança en la comunitat: que es fa poble, que lluita, que acompanya, que escolta el clam de la Terra i el clam dels pobres (cf. Laudato Si').

3. Una espiritualitat de resistència i tendresa

El nostre estil, malgrat estar sovint a la perifèria institucional, recupera el cor de l’Evangeli: l’amor, la compassió, la llibertat interior. I des d’aquí, diu:

A pesar del cinisme, el desencant, la por... nosaltres seguirem estimant, lluitant, esperant.

Aquesta frase esdevé, doncs, un mantra d’esperança profètica, fidel al Crist que va viure la creu però no va ser vençut per ella.

Comité organitzador del Fòrum Cristianisme

NOU FORMAT: FÒRUM ITINERANT